El Parc Natural dels Ports s'estén a l'àrea catalana de les muntanyes dels Ports, un massís que sobrepassa els límits de les Terres de l'Ebre i s'endinsa a les províncies de Terol (Aragó) i Castelló (Comunitat Valenciana). Aquestes serres destaquen per la riquesa de la fauna i la flora que viu aquí i, de fet, són el refugi de moltes espècies animals i vegetals amenaçades. Destaca la presència de la cabra hispànica i de les poblacions de faig, que aquí tenen l'enclavament més meridional d'Europa.
A més, les formacions geològiques dibuixen un paisatge característic únic a Catalunya. No hem d'oblidar tampoc els vincles històrics que s'han establert entre les poblacions que voregen el massís i les masies de la zona, actualment abandonades. L'aprofitament dels recursos naturals d'aquests paratges, com ara la caça, la ramaderia, l'extracció de fusta, la producció de calç i de pega, o la construcció de pous de neu, recorden èpoques de presència humana intensa en aquest espai natural.
El pont de les canals, es va construir per salvar el barranc del mateix nom, per fer arribar l'aigua al poble, data de finals del segle XIX, i avui dia passa tota l'aigua que consumim al poble.
Com si fos un castell, paret modelada pel pas del temps, i molt desconeguda per a la majoria, es troba a la baixada de l'Airosa, per una variant a l'esquerra.
El Racó del Moro és el final del barranc de Lloret, probablement dels pocs llocs on trobem aigua tot l'any, i com que no toca el sol, temperada no hi és.
Abric, situat en un barranc lateral del barranc de Lloret, el camí amb poc desnivell i amb parets imponents, ens porta al final del barranc tancat per una paret, i a la base, la cova pintada. La cova, des de lluny no sembla res especial, quan s'està a dins és una altra cosa, el sostre rugós modelat pel pas del temps ha donat lloc a una varietat de colors que només es poden imaginar, veient-los.
Situat al camí de l'àrea d'oci de la Vall, a l'esquerra hi ha el Racó dels Capellans (el Racó dels Cures) per la forma de sotana (vestit llarg fins als peus que portaven els capellans) de moltes agulles de roca, es accedeix per un pont que travessa el barranc, seguint el corriol s'arriba a la cova d'en Marc, abric, que com tants altres servien de recer per als ramats d'ovelles que no fa tant de temps netejaven el bosc, passats uns quants graons tenim l'opció de seguir cap a l'Airosa, a la dreta ja veiem el Forat de la Vella (el Forat de la Vella), aquí es veu la feina de molts anys d'erosió, a l'esquerra hi ha rutes per practicar l'escalada, també hi ha una ruta a la paret del davant a tocar de la pista, seguint el corriol arribem a la conducció d'aigua, nascuda de diverses fonts i que abasteix el poble des del 1885, amb una sèquia de 11km.